Pista Ramona
Diumenge d’estiu per la veprada, anys cinquanta, quietud de poble, pols al carrer, a poqueta nit arrriben alguns carros plens de cabassos carats de tomaques entreverades, haques alegres al final de la jornada. Colles de joves amb roba de mudar van i vénen per la carretera vella. Allí, la pista polivalent, tot y que en aquells anys la paraula potser no existia. Per la vesprada patinaven el més agosarats a una velocitat certament perillosa. Entre dos clarors començava el ball, sempre amb orquesta en directe.
Els músics formaven conjunts, molts dels quals tenien reconeguda fama per la rodalia. Al mateix dos conjunts musicals, Sur i Avenida, solien alternar-se en les actuacions. Més tard aparegueren Julio i los Hobbies i New Boys. mentre els dits passejaven pel teclat de l’acordió deixant grapats d’acords màgics, el vocalista interpretava les lletres cridaneres, tremoloses o insinuants d’un tango, vals, polca, mambo, fox trot, twist o el d’un ritme brasiler: la bossanova, de duració efímera.
Les joves, assegudes ordenadament, esperaven que algú les traguera a ballar. Allò era una oferta temptadora i després d’algunes vacil-laciones solien formar-se les perelles. Però alguna vegada la xica donava “carabassa” i el pretenent havia d’intentar-ho de nou amb una altra jove.
Si les coses rodaven malament, podia anar al bar on la tia Ramona, a més de cuidar geranis, buganvíl-les i gesmils perfumats, sempre tenia paraules d’ànim i una copa vigorosa per encoratjar el batallor a provar sort una altra vegada. Els nuvis formaven sempre parella fixa mentre les parelles ocasionals solien ballar dues peces perquè, si continuaven, eren “acusats” de festejar. El pasodoble València posava fi a aquelles danses d’insinuaciones fins el diumenge vinent. Havia l’hora de plegar perquè tot seguit començava la sessió de cine.