l’Ermita

El 30 de maig de 1883 s’acabà la construcció de l’ermita del Santíssim Crist de l’Agonia, patró titular de xeraco, constrïda per Francesc Gómez, el Fuster de la Vall, de qui el tio Quico Torres era procurador, per celebrar el bon resultat econòmic obtingut de la venda de les cases que havia construït al carrer de Sant Francesc, en una terra comprada prèviament a Tomàs Castelló.

Ès un edifici de planta quadrangular, teulada a dues aigües i tot el cos de l’edific i és de reduïdes dimensions. L’entrada dona a l’est. Se sap que l’anda del Crist, ja desaparguda, fou comprada per uns veïns el 1930 i en commemoració, quan vingué la festa del 19 de maig, plantaren la primera falla del poble. L’any 1983 se celebrà el primer centernari de la construcció de l’ermita del Santíssim Crist de l’Agonia.

El poble es bolcà en la preparació d’aquesta efemèride, decorant els carrers amb pintures al.lussives a l’acte, banderoles penjades i els millors domassos i cobertors de lli hissats als balcons amb la fotografia del Crist al bell mig de la tela. Les processons nocturnes reuniren una gran multitud de fidels al voltant de la imatge, d’especialíssima devoció entre els xeraquers. L’últim dia es feu una missa solemníssima a la porta de l’ermita, per oir la qual la gent omplia la placeta i els carrers del voltant.

Pel temps, este edifici s’ha anat deteriorant fins el punt que la imatge del Crist va tindre que ser tralladada a l’Esglèsia. El trasllat es va produïr el 24 de novembre de 2013, coincidint en la celebració de la festa de Santa Cecília. En acabar les obres de restauració, que han sigut financiades per la Diputació de València amb un import de 30.000 €, l’Ermita ha tornat a acollir a la imatge del Crist.

L’Ermita de Xeraco està catalogada per la Generalitat Valenciana com” Bé de Relevància Local (BRL)”. // “Bien de Relevancia Local según la Disposición Adicional Quinta de la Ley 5/2007, de 9 de febrero, de la Generalitat, de modificación de la Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007)”