El Forn de Calç
Per bastir un forn de calç , el primer que s’havia de fer era buscar un lloc adequat, que estiguera al costat d’un vessant de muntanya, preferentment a la solana, on hi haguera facilitat per obtenir pedra calcària de matèria primera i llenya per al compbustible: argelagues, cepell, coscoll, romer… Les parets eren circulars i la construcció venia a ser una espècie de cilindre de maçoneria, més o menys òptim, lluït amb morter a la parat interior.
Al fons s’excavava un clot anomenat ‘cul de l’olla’. La boca es construïa ran de terra i quedava sempre oberta per afegir contínuament llenya amb una forca molt llarga durant l’extens procés de cocció de la pedra. el material s’ordenava de baix cap amunt, de manera que prenia la forma d’un òval, am les pedres més grans i de millor qualitat col.locades fins a la meitat del forn; la resta s’omplia amb pedra més menuda que sobreeixia un poc per damunt la vora del marge.
Construïa la fornada, es tapava amb telles de cal marta, pedretes i terra perquè no s’escaparen les flames i calara foc a la muntanya, tot i que es deixava un forat al caramull del forn per facilitar-ne la combustió.
L’operació era complicada i alhora arriscada, la calç no sempre eixia de la qualitat requerida. De vegades, la pluja es convertia en un enemic terribles i la dificultat per trobar la quantitat de llenya adequada era una angoixa. El forn de la Budellera cremava amb llenya procedent dels Plans. Al cap d’uns tres o quatre dies de combustió i tan sols quan eixia fum blanc de caramull, es podia apagar el foc perquè era la senyal esperat per acabar el procés. Llavors es destapava la boca i es deixava refredar durant un quatre o cinc dies.