Falles
A Xeraco, es van instaurar les falles a partir del 1997 amb la creació de la primera falla. Amb el pas del temps, han anat adquirint una gran acceptació i participació per part de molts dels nostres veïns i, actualment hi ha dues comissions responsables de dur endavant aquesta festa: La Foguerà i Nou Mil·leni.
Antigament la paraula “falla”, es feia servir per anomenar les torxes que es col·locaven dalt de les torres de guaita. Així, doncs, al llibre dels Fets del nostre Rei Conqueridor, es menciona que les tropes del rei Jaume I, duien “falles” per il·luminar-se.
El seu és un origen pagà, que prové del costum llatí d’encendre fogueres per donar la benvinguda a la primavera. Tot i això, a la ciutat de València, aquesta antiquíssima tradició va anar derivant en la crema de trastos vells a la fi de l’hivern, i molt particularment el gremi dels fusters, que el dia del seu patró Sant Josep, alçaven les fogueres de trastos vells, al carrer, davant de les portes dels seus tallers.
Donat el caràcter que tenim els valencians, amb el pas del temps es va començar a cremar determinades figures, que representaven personatges o fets que havien tingut alguna rellevància social al llarg de l’any, així, doncs, la seua crema venia a significar l’alliberament d’aquests personatges o fets.
A molts dels nostres pobles i ciutats es planten aquests monuments, les falles, hui plenes de sàtires socials i fetes amb poliestirè i fusta, tot i que abans el cartó era l’element essencial.
Durant els dies anteriors a la crema, als carrers dels nostres pobles hi ha una nombrosa presència de bandes de música, coets (mascletades, focs d’artifici…), sopars, balls, desfilades… a tota hora.
Tot aquest fantàstic món de música, soroll, festa i alegria que ve a començar el dia de la “plantà” acaba amb l’esclat de foc de la crema la nit de Sant Josep.
