Torre de Guaita

Torre de Guaita, Camí de les Comes, ran del riu la Vaca. Planta circular, 3 m x 12 m. Mitjans segle XVI. Estat ruïnós.

Ordenada contruir probablement pel duc de Gandia ran dels atacs piràtics que patí el regne de València durant el segle XVI, la torre de guaita de Xeraco tenia per missió defendre les propietats particulars d’aquets senyor de les incursions dels pirates turcs que rondaven la mar pròxima, que s’arrimava sinuosament de tan en tan per acaronar-la.
 
Armada d’un pedrero o canó segons manà que es proveís l’any 1563 l’arquitecte italià Giovanni Battista Antonilli en un informe, aquesta és la primera notícia que tenim de la seua existència. No formava part del sistema de defensa costanera del regne i el terme de Xeraco era controlat per la torre de la Vall, al nord, i la torre del Grau de Gandia, al sud. Tanmateix, el duc de Gandia, per reforçar-ne el control, hi mantenia una guarda de vigilància a despesa seua.
 
No troben la torre de Guaita de Xeraco a les relacions de la costa de Català de Valeriola de l’any 1597 ni tampoc figura a les Ordinacions de la Guàrdia Costanera del 1673 atés que era propietat particular del duc de Gandia, que en tenia cura del manteniment. Una visita de Juan de Acuña, feta l’any 1585, dòna notícia de com era l’entorn natural on s’ubicava, esplèndit l’altra banda, tan allunyat de l’abandó i desurança amb què la podem contemplar avui: trista, bruta, i atribolada “La torre del riu Xeraco, que és del duc de Gandia, és a tres quarts de llegua de la vila de Gandia, és redona i està edificada vora el pont del riu de Xeraco, i com a un tret de mosquet de la mar. El duc té en ella una guarda i a vora d’ella un bosquet de caça, que va per la vora de la mar i el talla un camí molt ample d’unes marjals molt grans. Des d’aquesta torre a la de la Vall d’Alfàndech hi ha una llegua, tota de marina descoberta.”
Acabada la seua missió, l’antic bosquet de caça desaparegué el passat segle, talat per a establir-hi cultius d’hortalissa, ara tarongers, les marjals assecades i aterrades i la torre, en runes, abandonada per tots. Un intent de reconstrucció es produí miraculosament en l’adveniment de la democràcia local, allà per l’any 1979.
 
El porteriors govern, però, l’han abandonada miseriosament i sistematicament, malgrat el seu gran valor paisagístic, a una degradació cada vegada més greu, fins al punt que ran d’ella s’hi troba una construcció indigna, ideada per algun càrrec inculte que desiu en molt l’esvelta silueta de la torre de Guaita.
a seua dissort l’ha desterrada d’actuacions d’altres ajuntaments en torres semblants, com el de Piles. Les crítiques contínues del xeraquers, però no han servit per convéncer els governants i tampoc han estimulat una restauració fidel que restituïsca el seu cànon arquitectònic i la dote d’un entorn vegetal amable i adequat, similar al “bosquet de caça” que explicava Acuña.
 
Font: “De la calç al formigó” – A. C. La Goleta –
 
 

video: xeracoterra