Riu Xeraco (Riu Vaca)

P1010064-t.jpgP1010065-t.jpgP1010067-t.jpgP1260397-t.jpgP1260399-t.jpgP1260401-t.jpgP1260403-t.jpgP1260404-t.jpgP4120002-t.jpgPC020079-t.jpgPC020085-t.jpgPC020089-t.jpgPC120145-t.jpgP1010139.jpg

© imatges: xeracoterra

LA VACA, EL NOSTRE RIU
 
El corrent fluvial per excel·lència del nostre terme és La Vaca, anomenat també de Xeraco en alguns mapes i manuals.
El seu naixement es trova a la Font Major de Simat, estant el cabal d’aigua que d’ella brolla el major de tota la Valldigna i constituint juntamenta amb el Monestir de Santa Maria un dels indrets més dignes d’admiració de tota la zona.
 
Des del seu maixement fins a la seua desembocadura, recorre practica-ment d’Oest a Est tot el territori d’aquesta bella subcomarca, creuant els termes de Simat, Benifairó i Tavernes, fins arribar al del nostre poble per desembocar en la coneguda Gola i haver-se convertit en la fita entre el terme de Xeraco y el de Gandia.
 
Les característiques del nostre riu són les comunes a la gran majoria dels correns del vessant mediterrani dels quals forma part, estant determinades pel relleu i clima de la zona.
 
Els trets pluviomètrics característics determinen que tinga un règin molt irregular amb un cabal mínim o nul durant la major part de l’any, però amb avingudes més o menys fortes quan es presenten a la tardor els temporals de llevant, com ha estat el cas de la riuada del passat 1997 i també a les pluges de certa intensitat que habitualment tenen lloc cap a la primavera.
 
El seu curs superior está format per l’abrupte i retallat barranc de la Vaca el gual es converteix en arribar a la plana de Simat en una pedregosa rambla de margens difusos, molts d’ells envaïts per les terres de cultiu. Es en aquesta zona del riu on troven els assuts de la Font, Ast, Malet i Tavernes els quals són aprofitats per distribuir les aigües per al reg i formen unes vistoses cascades quan el riu du aigüa en abundancia. Al seu pas per Tavernes el llit augmenta considerablement d’amplària per tornar-se a convertir en una rambla més estreta a l’eixida de la població; en arribar a les marjals, sembla una gran sèquia durant un tret bastant considerable, però el seu llit es torna a eixamplar i ja el curs baix es converteix en una espècie de riu propiament dit, amb un cabal molt regular i lent fins arribar a la seua desembocadura a la mítica Mediterrània.
 
El realitat, la Vaca no es pot considerar pròpiament un riu, doncs és el producte de grans resorgiments Kàrstics del Massís del Montdúver ia brolla a la Font Major i les aportacions que en temps de pluges instenses aboquen a ell pels flancs de la Valldigna les aigüeres del buc muntanyenc i Rajolar entre d’altres i també des del nostre terme les aportacions dels barrancs del Les Fonts, Fondo y el barranquet dels Morts.
 
En arribar a les marjals es converteix en un auténtic canal de drenatge on s’arrepleguen les filtracions subterrànies provinents dels massissos aiguamolls de Xeresa i Gandia a través de les sèquies de la Ratlla, Auir, Travessera, Trénor, Massalari i Gat d’entre moltes altres.
 
Al brollador del Clot de la Font, situat a la partida de l’Onbria de Tavernes, naix el Vedell, correntiu que es pot considerar con l’afluent natural de La Vaca i que aporta el seu humil cabal molt prop de la zona del Braç.
 
A hores d’ara, es pot observar com el llit original ha estat desviat por l’acció humana prop del Camí Reial, construint-se un canal de drenatge que discorre paral·lel a la fita dels termes de Xeraco i Tavernes fins arribar a la zona marítima original que ha esdevingut en anomenar-se el Braç.
 
El riu recorre el seu tram final tot el terme de Xeraco de Nord a Sub-Est, estant la zona més ampla, vistosa i característica d’aquets corrent fluvial.
La part més ampla i profunda, que posseeix un encant molt especial, és coneguda amb el nom del Gorg, lloc on es trova la Torre de Guaita i que gaudix d’un encant especial, i sents la nostàlgia dels records de la infantesa quan anaves a nadar al gorg i et llançaves a les aigües netes que aleshores hi havia, des de dalt de la vella canonada que travessava el riu. A partir d’aquest tram, la Vaca duu un bon cabal i el llit es torna ample. Tota la sua riba es trova atapeïda d’una exuberant vegetació de canyes, senill, bova, jonqueres, etc i verd, polla d’aigua o fotja.
 
Ês el lloc d’encontre dels pescadors de canya; pescadors de paciència provada, doncs hui per desgràcia la pesca ja no és tan abundosa com abans ho era i ja no es pot vindre a casa amb el cabàs quasi ple de tenques, llisses o anguiles.
El tram final corre paral·lel a la fita dels temes de Xeraco i Gandia com ja hem esmentat abans, i així, després de travessar primer el gran monstre de ciment que constitueixen les comportes i travessar poc després la mota, es transforma en la Gola, i s’endinsa en la mar per barrejar les seues aigües, en algun temps dolces, clares i metes amb la tranquila i misteriosa Mediterrànea.
————————–
Text: Rafa Campos