La Cisterna

P5210076-t.jpg

L’aigua potable que s’utilitzava per al consum humà a Xeraco, cap a la meitat del segle passat, provenia de la font de l’ull. Des del naixement fins al poble venia a través d’una canaleta feta de teules gen arregladetes fins arribara l’abeurador que hi havia on estava l’antiga estació del trenet Dénia-Carcaixent. Els seus sobrants anaven a parar al safareig que hi havia a l’hostal de la “Tia Hilària” , molt a prop d’on ara es troba la cisterna.
 
………. Conten el vells que ara conten que pels voltants de 1860 es va declarar una epidèmia de la qual moriren moltíssimes persones , semblava que el poble s’acabava. La gent no sabia d’on provenia i quina era la causa d’aquell terrible desastre, fins que van detectar que es tractava d’hepatitis i la seua causa era l’aigua que provenia de la Font de l’Ull, segurament contaminada per algun animal mort que havia caigut en aquella canaleta de teules que anava al aire lliure.
 
………. Com era obligatori en quell temps, per construir la cisterna al poble, s’havia de demanar permís al governador de València i així ho va fer l’alcalde, però com era l’autoritat…
 
………. Un bon dia però, el governador va caure malalt i els veïns de Xeraco van aprofitat per iniciar la construcció de la tant necessitat canonada i cisterna, encaro no se’ls havia autoritzat.
 
……… . El 27 de desembre de 1885 començà la construcció de l’aljub en el lloc on ja existia un pou públic, el qual va ser aprofitat més tard con a desguàs. els obrers que la construïren foren tres obrers molt bons, tres germans d’Almoines, l’oncle Jaume Nadal, Salvador i Andreu que mès tard també construïren l’Església.